La llavor de la transformació dels conflictes al Pròxim Orient

El 1945 és considerat per alguns autors com l'any 0. Per exemple, Michael Ignatieff recorda que fets com l'accés a la independència de molts països colonitzats, la creació de les Nacions Unides, el Pla Marshall per a la reconstrucció d'Europa, la Declaració Universal dels Drets Humans o la revisió de les Convencions de Ginebra són punts de partida d'una nova època de col•laboració.
 
Les institucions occidentals van formar en les noves generacions defensors tenaços dels drets humans i van posar-los a disposició tota una maquinària per a la solidaritat internacional i mecanismes per a la influència directa en la política interior i exterior dels estats. Mentrestant, els mitjans de comunicació occidentals començaven a afavorir l'augment de la conscienciació i la solidaritat internacional a través d'imatges com les massacres de civils a Vietnam.

A partir de final dels anys seixanta, milers de nous cooperants internacionals es van llançar a treballar en zones de conflicte a través d'organitzacions internacionals. Creien que tenien les fórmules necessàries per transformar aquestes societats i, sobretot, l'autoritat moral per implementar-les. No obstant això, després de dècades de cooperació internacional, aquestes receptes màgiques amb un model per i des dels països desenvolupats no han estat tan eficaces. La fissura entre els països desenvolupats i subdesenvolupats s’ha fet més fonda i els civils continuen sent objectius militars.
 
“Després de dècades de cooperació internacional, les receptes màgiques amb un model per i des dels països desenvolupats no han estat tan eficaces”

Ara, unes altres veus emfatitzen la necessitat d'enfortir un model de cooperació basat en el desenvolupament de processos de canvis interns a les poblacions beneficiàries i la construcció d'estructures estables que propiciïn un canvi sostenible. El rol dels cooperants internacionals s'hauria de basar en l'acompanyament i la capacitació de la població local i, sobretot, en la pressió política als governants occidentals per posar fi a les relacions de dominació.
 
La plasmació del nou model

Aquest altre model de cooperació, amb un diàleg directe Nord-Sud, va inspirar el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre el 2005. En aquell marc, una delegació de NoVA va entrar en contacte amb organitzacions noviolentes d'Orient Mitjà. De la trobada va sorgir la idea d'establir una xarxa de formadors àrabs en noviolència, iniciativa que comprenia la identificació d'experts de la regió que tinguessin el coneixement cultural, polític i social per interpretar i, sobretot, imaginar un moviment noviolent en aquells països. Amb aquest objectiu, NoVA va organitzar el 2006 les Primeres Sessions d’Amman, amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament. Al voltant de cinquanta organitzacions palestines, sirianes, jordanes i libaneses hi van participar. Durant les Segones Sessions, realitzades un any després, va sorgir la idea de crear una estructura més àmplia que també inclogués la coordinació de les campanyes noviolentes. Aquesta proposta va prendre el nom de la "Xarxa de la Noviolència dels Països Àrabs (NNAC en el seu acrònim en anglès)".

L'estratègia adoptada per la NNAC es basa en la formació com empoderament de líders comunitaris, joves, experts en noviolència i altres actors clau en l'àmbit de la construcció de la pau. D'aquesta manera, es pretén enfortir les capacitats externes i internes per a la resolució de conflictes i la transformació noviolenta. Aquesta estratègia s'implementa actualment en dos graus: la formació de formadors i la formació de joves.

“L'estratègia adoptada per la NNAC es basa en la formació com empoderament de líders comunitaris, joves, experts en noviolència i altres actors clau en l'àmbit de la construcció de la pau”

La formació de formadors és una modalitat avançada de capacitació per augmentar les habilitats d'experts i formadors i l’avantatge principal és l’efecte multiplicador: els formadors capacitats poden replicar aquestes formacions a les pròpies comunitats. La primera formació de formadors de la NNAC es va realitzar a la població libanesa de Broumana, a les muntanyes properes a Beirut, el juny de 2009. Es van escollir 22 participants de tot l'Orient Pròxim segons les capacitats de comunicació, lideratge comunitari i formació. Paral•lelament, es van triar tres formadors àrabs, dos libanesos i un jordà. Durant una setmana, els participants van rebre lliçons d’habilitats i competències per al disseny i organització de campanyes noviolentes, mètodes de pressió política, eines per a processos de mediació intercomunitària i la resolució de conflictes, a més de teoria avançada de conflictes i construcció de la pau i instruments per a la comunicació de les accions noviolentes.

Les formacions en noviolència a joves del món àrab són un element essencial de l'estratègia de la NNAC. Els joves àrabs estan cada vegada més preparats (parlen més d'un idioma, dominen les noves tecnologies de la informació, etc.), desitgen la pau i anhelen viatjar i descobrir altres experiències. La NNAC considera que la formació d'aquest sector és la llavor del canvi a la regió. D'una banda, se seleccionen joves a partir dels vint anys amb estudis universitaris i/o capacitats de lideratge comunitari, amb una valoració d’actituds com la iniciativa, tolerància, el voluntariat i el compromís. De l'altra, se seleccionen formadors que hagin participat en les formacions de formadors.
 
El programa actual de formacions de joves de la NNAC es compon de cinc formacions per a joves del Pròxim Orient. El 2009 s'han realitzat dues formacions, a Jordània i Síria, i se n'estan preparant tres més, a Palestina, l’Iraq i el Líban. El programa es compon d'una part de continguts comuns a totes les formacions i una part flexible que s'adapta a les problemàtiques de cada país. Per exemple, les formacions a Palestina se centren en la comunicació com una eina de la resistència noviolenta (pàgines web, espots, documentals) per formar joves que siguin capaços de comunicar a tot el món les accions noviolentes que duen a terme i les violacions de drets humans en les seves comunitats, mentre que les formacions al Líban reforcen les habilitats d'intermediació comunitària per treballar el conflicte interètnic i religiós.

Les reunions estratègiques del comitè de direcció de la NNAC del novembre de 2008, a Beirut, i el juliol de 2009, a Barcelona, van subratllar la importància de la formació en mètodes i estratègies noviolentes. Concretament, cal continuar construint la xarxa de formadors noviolents del món àrab i formar experts i aprenents en la noviolència a tota la regió. Per això s'ha pres la decisió estratègica de cooperar amb la nova Acadèmia per a la Construcció de Pau al Líban. D'aquesta manera, els activistes noviolents de la NNAC podrien augmentar les habilitats i coneixements amb formadors noviolents i posteriorment dur a la pràctica aquestes altres eines en les accions coordinades per la Xarxa.

NoVA dóna suport a aquesta decisió de la NNAC amb el teló de fons d'una cooperació ben entesa i una feina conjunta entre la societat civil internacional.

http://www.acnv.net